Participación y Educación Social → Violeta Núñez

En el text de Participación y Educación Social, la seva autora Violeta Núñez fa una crítica a les polítiques hegemòniques que pretenen substituir la participació per la intervenció i l’educació social per la prevenció.

Resultado de imagen de violeta nuñez
Violeta Núñez

En el text hi han reflectides diferents idees:

  • S’està patint un retrocés cap al discurs de finals del S.XVIII on la Higiene era preventiva amb l’objectiu de prevenir malalties pròpies de les classes baixes, ja que, la ignorància i la pobresa han sigut relacionades amb la propagació de malalties, per tant, la intervenció estava justificada.
  • Defineix l’eugenèsia com “el estudio de las razas humanas cuyos métodos se dirigen a perfeccionar las cualidades de los grupos y a reducir sus defectos. De allí que la eugenesia se inspire en una higiene apropiada para impedir los determinismos morbosos o atajarlos en sus manifestaciones”. Aquesta, té com a objectiu eradicar els comportaments definits com negatius o socialment indesitjables.
  • Actualment estem al punt de passatge de la Higiene a l’Higienisme, que té com a objectiu el control social de les poblacions pobres (les consideraries perilloses).
  • L’Higienisme té tres conceptes estrella: la intervenció i prevenció de la qual ja hem parlat, i l’estadística per tal d’estar en continua cerca de categories classificadores per quadrar i regular el social.
  • Amb la globalització hi ha una fragmentació dels territoris i els sectors socials queden disgregats, el que suposa deixar els subjectes lliurats a la sort. Amb això, sorgeixen noves modalitats de control i amb elles, noves institucions socials i noves professions. Les noves modalitats són un control a dues bandes, ja que els professionals han de “satisfer les necessitats de la usuària” i informar en cas que aquesta no accepti la premissa de l’ordre.
  • No és la premissa de “societat sana, saneada por la erradicacción” la que ha canviat des del S.XIX al S.XXI, sinó la terminologia amb què designem “lo peligroso”. Violeta denuncia aquesta figura com l’educadora de carrer, on mitjançant programes d’intervenció social directa i en nom de la prevenció té lloc aquesta “neteja”. I això és tot el contrari de participació i educació social.
  • L’educació i l’educació social són un “anti-destino”, ja que permeten a l’individu tenir millor possibilitats.
  • L’educació social ha de moure’s perquè l’exclusió no s’expandeixi, i ha d’intentar teixir xarxa social educativa.
  • L’educació social ha de garantir el dret a l’exercici de ciutadania plena, amb dret i deures per a totes les ciutadanes. Violeta defensa que la participació és un dret.
  • A part, defensa el que portem treballant a les últimes classes, la participació com a política social.

Violeta a part, nomena diferents posicions de les educadores socials (algunes ja les hem vist a les idees principals):

Ella defensa que les educadores socials hem de lluitar perquè les ciutadanes no estiguin destinades a ser subjectes del “control higienista”, per tant, hem de ser persones anti-destí. D’altra banda, som agents tramitadors, ja que com a professionals hem de sotmetre’ns als protocols professionals i burocràtics per tal de poder fer la nostra feina. Amb tots aquests protocols, l’educació social s’utilitza com a eina de manipulació, ja que com he anomenat en nombroses ocasions en aquesta publicació, som utilitzats pel control social. Amb això generem un control a dues bandes, com ja he explicat anteriorment.

Per tant, Violeta defensa que les educadores socials hem de ser garants de drets de la ciutadania, hem de facilitar el canvi de la societat cap a millor apoderant a la ciutadania deixant de marge el control social.

Reflexió personal

Personalment m’ha semblat molt interessant el text de Violeta Núñez i m’ha fet plantejar-me diferents qüestions:

  • Qui som nosaltres per dir quins són els col·lectius de risc d’exclusió social?
  • Critiquem l’etiquetatge però som els primers a fer-ne?
  • L’evolució de l’educació social d’avui no és més que l’evolució de l’eugenèsia, però transformada en paraules “maques”?
  • Si no ens agrada ser agents de control social, perquè ho som? No som més que policies sense uniforme?
  • Com podem ser agents de control social i a la vegada hem de ser garants de drets?

A part, crec que és un altre text que demostra l’important que és la participació en la ciutadania i considero que les educadores socials hauríem de tenir la participació com a metodologia educativa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s