Educació-drets-refugi

Durant la Setmana educativa pel dret a emigrar es va celebrar una taula rodona, a l’Ateneu Popular de 9Barris. Aquesta taula estava formada per:

  • cartell_educacio_refugiBel Olid, traductora i escriptora.
  • Merche Ochoa, Pallassos Sense Fronteres.
  • Noemí Rocabert, Directora de l’Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana.
  • Mariano Flores, Edualter.
  • Antonio Alcantara, entre d’altres moltes coses, professor d’Educació Social en la Universitat de Barcelona.

En aquesta taula rodona es va parlar i es van posar sobre la taula moltes idees i molt interessants; es va parlar d’educació, de falsos mites, de poders, d’eines per trencar fronteres.

Bel Olid ens explica la seva experiència com a persona que coneix els mitjans de comunicació i com a ciutadana del barri de Rocafonda de Mataró. Ella observa que actualment al seu barri hi ha conflictes amb les persones que van arribar fa 50 anys i amb les veïnes que ho van fer fa 5. Aquests, són fruit del fals mite que els immigrants ens treuen els diners. Ella diu que en els dos casos, tots són pobres i que en comptes de barallar-se, han de lluitar totes juntes per tenir una vida més digna de la que els ofereixen.

A part, ella ens dóna el seu punt de vista com a treballadora dels mitjans de comunicació i el seu discurs va girar al voltant del poder que tenim les persones blanques, i la compara amb el poder dels homes. El seu discurs em va recordar a la idea que vaig voler transmetre en la publicació De Mar a Mar i em va semblar interessantíssim i molt potent. Va ser capaç d’incomodar a gran part de les participants fent obvi i ficant al punt de mira el poder que tenen els homes pel simple fet de ser-ho. Si em permeteu l’aportació, he estat parlant sobre la intervenció de la Bel en aquesta taula rodona, i diferents companys de classe m’han explicat la seva incomoditat en el seu discurs, i crec que és justament el que ella pretenia, incomodar, i fer obvi el poder que tenen els homes per ser homes, i les persones blanques per ser blanques.

Des del meu punt de vista, Merche Ochoa no va deixar de dir frases lapidàries:

  • “L’educació és aprendre a tenir curiositat, quan un té curiositat per la persona que té al costat, la curiositat t’obrirà la porta.”
  • “Educar és un treball de tribu.”
  • “L’educació ens pertany, és el nostre patrimoni i l’hem de fer-la créixer.”
  • “Educar és obrir portes.”
  • “L’educació és l’aliment de l’esperit, ens poden treure moltes coses, però no el que sabem.”
  • “De fronteres hi ha de molts tipus, però les més perilloses són les que ens hem creat.”
  • “No som millors, hem tingut més sort.”

La Noemí Rocabert ens va donar el seu punt de vista com a Directora de l’Escola Mestre Morera de Ciutat Meridiana que va defensar l’educació com a eina per arribar a les persones immigrants i dotar-los d’eines, defensa que hem d’arribar a les persones que pateixen una situació límit per tal de poder ajudar-les i per tal de trencar fronteres.

Reflexió personal

Personalment em va encantar assistir a aquesta taula rodona, a més que feia uns dies que reflexionava sobre el poder, i escoltar a persones que ja tenen una opinió formada sobre aquest i tenen un discurs tan potent, em va servir molt per formar la meva opinió personal.

Crec que la meva ment, durant tota la conferència va estar en un estat de plaer constant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s