Jornada de conferències

A les últimes classes d’Educació Social: Interrogants i Reptes de Futur hem tingut conferències sobre diferents temàtiques:

MOCROMASCLISMES

Ja he parlat en anteriors publicacions el que em va fer pensar aquesta conferència, però per a mi és molt important que com a persones i com a futures educadores socials siguem conscients de la situació de vulnerabilitat de les dones i poder dels homes, dels rols de gènere, de l’impacte que ha tingut l’amor romàntic a la construcció de les nostres relacions sexo-afectives i de l’autoestima. Hem de conèixer les estructures per poder trencar-les.

PATINA I LLUITA: ELS JOVES DEL SKATE

Una clara demostració que la participació és política, on el Kasal de joves de Roquetes es va bolcar en la remodelació del skatepark del barri amb un projecte participatiu entre les mans. Van ser moltes les persones que van decidir participar-hi, ja que aquest projecte es va iniciar perquè van ser les joves que van manifestar la necessitat de remodelar el Skatepark.

Des d’aquesta petició fins que el Skatepark es va remodelar, va ser molt el que van poder treballar amb les persones involucrades, ja que com va dir Carlos (educador del Kasal)l’important no era el Skatepark (que sí que ho era i molt), sinó tot el que vam poder treballar en les assemblees i en aquest procés participatiu”, perquè a participar s’aprèn participant. Tot el que es va poder treballar amb aquestes persones no té preu, participant s’aprèn i molt: a escolar a les altres, a respectar-les, a esperar el teu torn de paraula, a escollir bé el que dius amb les paraules exactes, a ser assertiu, t’ajuda a conèixe’t… I a part, com a participar s’aprèn participant, totes les persones que van formar part, van aprendre a participar, i aquesta eina, és molt poderosa.

Personalment, va ser molt enriquidor veure altres formes de participació fora del meu poble.

TORREBARÓ, CENTRE CRUÏLLA

El Mariano Hernando i Juanfra Carrasco són dos educadors del Centre Cruïlla que ens van venir a parlar sobre la seva tasca educativa. Aquest centre atén a la Zona Nord de Nou Barris: Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana; centra la seva tasca educativa en els àmbits del lleure, la inserció sociolaboral, l’educació formal i la dinamització comunitària amb persones de 6 a 25 anys.

Aquesta conferència va ser una demostració que la participació com a eina educativa és tot un èxit, si una persona se sent part d’un projecte, és molt difícil que no s’involucri i no estigui motivada, les persones som ser socials. Com van dir ells, si aconseguim que les joves participin, estiguin motivades i se sentin protagonistes, l’èxit està assegurat.

Personalment i al contrari de la majoria de persones de la meva classe, no em va agradar gaire aquesta conferència, ja que només arribar (arribo tard mitja hora), van començar a fer una dinàmica; havien de sortir dues persones voluntàries, la primera persona havia de tenir molta força (van escollir a un noi) i la segona no havia de complir cap requisit (van escollir a una noia). Els educadors van fer aquesta pregunta: “Qui creieu que pot agafar a l’altre?” al que tota la classe va respondre: “ell”.

Sí, sóc pesada amb el tema, però veníem de fer una conferència de Micromasclismes i el primer que escolto d’aquesta és això, doncs ja va provocar que no prestés atenció del que deien, encara que sóc conscient que el seu missatge era molt potent. Però considero que els educadors van fer trampa, si en comptes d’escollir a la Judit m’haguessin escollit a mi, jo hagués pogut agafar a en Roc, se que llavors, no haguessin pogut ficar l’exemple que van ficar, però és del que parlava abans, hem de ser conscients dels estereotips i rols de gènere i hem de procurar trencar-los, i si no fem més que reproduir-los, no aconseguirem fer res.

CULTURA I MOBILITZACIÓ SOCIAL

La quarta i última conferència la va realitzar Xavier Franc, actualment és director del Centre Cívic del Coll, però no només ens va parlar de la seva funció com a treballador en aquest centre, sinó que també ens va venir a explicar el seu recorregut com a Educador Social.

Ell va començar la seva trajectòria professional sense tenir la titulació, i va ser passat els anys que va decidir estudiar Educació Social. Ell defensa que les educadores no hem d’esperar que la informació ens vingui a les mans, sinó que hem de sortir al carrer a buscar-la; hem d’observar a les persones, hem d’escolar a la gent i fer-li preguntes, hem de mirar-ho tot des d’una basant crítica, hem de ser crítics amb l’objectiu d’ajudar a les persones a “reprendre el poder”.

Valoració de la setmana de conferències

Personalment no m’ha agradat que totes les conferències fossin seguides, ja que ha fet que perdi la dinàmica que teníem com a classe. A part, el que més m’agrada de les classes és que aprens molt de les intervencions de la resta de companyes, i encara que podíem intervenir no és al mateix nivell, i és el que m’ha faltat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s