El despertar de las plazas

El documental El despertar de las plazas tracta sobre l’acampada que va tenir lloc a Plaça Catalunya durant el moviment 15-M. Ens explica els seus orígens, la seva forma d’organitzar-se, els problemes que es van originar amb la policia a partir d’estar acampades, els esdeveniments polítics que van succeir durant aquest període…

Resultado de imagen de acampada de barcelona

Destaqueu dues idees del vídeo

Crec que les dues idees principals que vol reflectir el vídeo són la capacitat de mobilització que va sorgir a partir del 15-M i la participació social que va implicar.

Com us afecta aquests fets com educador/a social?

Clarament, el moviment 15-M vol i lluita pel mateix que hauríem de lluitar nosaltres com a educadores socials, i dic hauríem perquè crec que és un posicionament polític. Com a educadores socials, hem de lluitar pels serveis públics, hem de dir no a les retallades i hem de dir no a les males polítiques socials que creen dependència.

Com a educadores socials crec que estem amb el deure d’unir-nos a aquest tipus de moviment, ja sigui per mostrar la nostra visió com a persona professional o per a participar com a persona lliure, però, com va dir Marco Marchioni, “si no hacen política, dejen de lloriquear”. Com ja he dit en alguna altra publicació, la participació és política, i si no participem d’aquests moviments, no estarem fent política fora dels nostres llocs de treball.

Òbviament el moviment 15-M no va ser llegit per totes de la mateixa manera, i va haver-hi persones que es van creure el que deien els mitjans de comunicació i van adoptar la idea que el moviment dels indignats estava encapçalat per persones antisistema, per tant això va impossibilitar que se sumessin a la causa, i aquest retraïment clarament ens afecta.

A part, a partir del 15-M van sorgir molts moviments socials que han ajudat i ajuden a persones que ho necessiten, i ja no tan sols com a educadores, sinó com a societat, hem d’estar molt agraïdes.

Quin tipus de participació plantegen?

La participació de l’acampada del 15-M és una participació assembleària, és a dir, a les decisions i acords s’hi arriba de manera conjunta mitjançant el diàleg. A vegades passa que aquesta forma de participació no acaba de ser del tot justa per a tothom, ja que les persones que tenen més capacitats dialèctiques solen ser més escoltades. Tot i així, em sembla una manera molt bona de participació, ja que realment és una forma d’escoltar la veu del poble i d’empoderar-lo.

Experiència personal

Quan va sorgir el moviment 15-M jo tenia setze anys i a Barberà, com a molts altres pobles, es va acampar. Recordo que a les 19:00h: hi havia casserolada i a les 19:30h començava l’assemblea, allí es parlava del que estava passant a altres acampades, es compartien situacions molt injustes que estaven succeint a Barberà, venien persones d’altres acampades a parlar-nos de com s’organitzaven, es feien xarrades, es decidien actuacions… ara ho penso, i em fascina molt el nivell de participació que va tenir, l’ajuntament del meu poble ple, m’emociono en recordar-ho.

Al documental parlen de la continuïtat del moviment, però sent sincera, aquí no ha passat el mateix, no hi ha més persones ara participant del Casal de Joves o de l’Ateneu, i sincerament, trobo a faltar l’aire de canvi que es respirava.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s